AÇÒ PAREIX QUE S'ACABA!

I després de tants dies, setmanes, mesos... açò pareix que s'acaba!

Hui ja hem fet l'últim examen de valencià, l'últim d'aquest curs clar, perquè encara ens queda un altre curs per davant. Però ara no és moment de pensar això, ara és el moment de pensar en tot allò que hem aprés al llarg d'aquest curs; és el moment de valorar les coses bones, i les roines també per que no?, per les quals hem passat i amb les quals ens volem quedar o preferim oblidar.

Hui, parcticament, hem posat punt i seguit al valencià, no a la llengua clar, em referisc a l'asignatura i això sols vol dir una cosa i és que... ja venen les vacances d'estiu!!!

Però com açò encara no és un acomiadament del bloc ací deixe una cançó per que no pensem en allò que vindrà el curs que ve i disfrutem de la recta final d'aquest!!

LLENÇA'T - LAX'N'BUSTO

Caus a terra molt avall
creus que no t´en sortiras,
però amb els mesos t´en adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornarte aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribara dema!

Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I perque els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tróç de l´univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà dema.

Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.