AÇÒ PAREIX QUE S'ACABA!

I després de tants dies, setmanes, mesos... açò pareix que s'acaba!

Hui ja hem fet l'últim examen de valencià, l'últim d'aquest curs clar, perquè encara ens queda un altre curs per davant. Però ara no és moment de pensar això, ara és el moment de pensar en tot allò que hem aprés al llarg d'aquest curs; és el moment de valorar les coses bones, i les roines també per que no?, per les quals hem passat i amb les quals ens volem quedar o preferim oblidar.

Hui, parcticament, hem posat punt i seguit al valencià, no a la llengua clar, em referisc a l'asignatura i això sols vol dir una cosa i és que... ja venen les vacances d'estiu!!!

Però com açò encara no és un acomiadament del bloc ací deixe una cançó per que no pensem en allò que vindrà el curs que ve i disfrutem de la recta final d'aquest!!

LLENÇA'T - LAX'N'BUSTO

Caus a terra molt avall
creus que no t´en sortiras,
però amb els mesos t´en adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornarte aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribara dema!

Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I perque els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tróç de l´univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà dema.

Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

EL BON COMPORTAMENT EN L'AULA

La clau per a traure un excel.lent en el comportament a classe està bàsicament en quatre normes molt senzilles: la primera és respectar al professor i als companys; la segona, parlar sols quan el professor ens done la paraula; la tercera, respectar el lloc on seiem i on seuen els nostres companys, mantenint sempre la postura correcta i la posició que ens correspon i finalment, la quarta norma, tan important com la resta, és escoltar a aquella persona que estiga parlant dins del seu torn.

El primer punt o norma pareix fàcil de complir però no ho és, ja que no sempre ens duem bé amb tots els professor o companys, però això no s'ha de notar. Quan el professor parla hem de callar, quan el professor pregunta hem de parlar i si no estem d'acord amb ell, com la majoria de vegades, o tenim algún dubte ens haurem de dirigir al professor amb molta educació, amb les paraules adequades. Tot lo dit ho aplicarem també amb els nostres companys, clar esta.

La segona norma ens l'han repetit des de que erem petits: "si algú vol parlar, primer ha d'alçar la mà". Aquesta crec que no fa falta ni explicar-la, està molt clara i se sol complir.

La tercera regla està relacionada amb el lloc que ocupem en classe. Hem d'estar sempre, sempre, sempre asseguts al nostre lloc i no canviar de seient a cada classe i sempre mantenint una postura comoda però correcta, ja que estem a l'institut i no al bar o al sofà de casa.

Finalment ens hauriem d'oblidar d'allò que tant ens agrada, que és: parlar quan una altra persona, amb el torn de paraula, està parlant. Si fem això poc a poc el to de veu del que ha de parlar, del que no i el del professor van pujant i acabem sempre a crits, com en certs programes de la tele, i això resulta molt estresant. Per això és necesari que callem quan un company, professor o persona en general està parlant.

EL BARÓ DE BIDET

Ja que abans he dit que en aquests moments m'agrada més escoltar música que llegir ací us deixe una de les cançons més reproduides en el meu iPod!!

I A TU.. T'AGRADA LLEGIR???

Jo de menudeta era una gran lectora, però ara no em considere una apassionada dels llibre ja que la meva passió és la música!

Quan tinc una estona o quan no tinc temps ni per a respirar, quan estic trista o quan sóc la persona més feliç del món, quan estic nerviosa, quan estic cansada, quan estic a la dutxa ..fins i tot quan estic dormin preferisc estar escoltant música o tocant-la jo mateixa a estar llegit o fent qualsevol altra activitat per a evadir-me del món.

Encara que jo considere que les passions són temporals, que van i venen com la moda ..així que no vaig a dir que no m'agrada llegir ni que mai m'agradara perquè tal vegada ara preferisc la música als llibres.. però qui sap que m'agradarà o preferiré dins d'uns anys!!

AND THE WINNER IS...

CARLA CAZADOR ROIG ..i molts pensareu: "clar és la seua amiga, es seu amb ella...". Si ets un dels que pensa així t'he de dir que estàs molt equivocat i ara et dire per què.

Carla mereix guanyar perquè porta tota la feina al dia, estèticament el seu bloc està molt treballat i bonic, s'ha interesat en fer entrades extra amb unes cançons que a mi personalment m'agraden molt i té molta cura amb les faltes.

Per tot això i per alguna raó més que hauré obliat el meu vot per al bloc guanyador és per a Carla Cazador Roig!!!

FELICITATS CARLA

CRÒNIQUES DE L'ESO - 4t D'ESO

CURS 2008/2009

Comença l'últim curs de l'ESO i amb ell els nous canvis de classe. Els de ciències per una part i els de lletres per l'altra. Gràcies a aquests canvis, després de tres anys a l'institut, vaig tornar a estar en la mateixa classe que Carla Cazador. Des d'aquell primer dia, fins ara, no m'he separat d'ella ni una classe, ni d'ella ni d'Anna Baquero i Paula Andreu, que fins aquell dia sols havien sigut companyes meues d'optativa. Hui totes són les meues companyes, però sobretot les meues amigues. Este curs també el recorde perquè a les classes d'anglés venia Greg, un lector anglés molt simpàtic i divertit, encara que em costava entendre'l.

El curs va anar molt bé i cada dia que passava era més divertit que l'anterior, però el millor de tot va ser el final de curs: el viatge a Itàlia!!! Vam visitar una quantitat enorme de ciutats, vam passar calor, fred, sed, son... però ens ho vam passar genial. Encara recorde el dia que, cansats d'un dia molt llarg, ens vam tirar a la piscina de l'hotel i l'aigua estava congelada... Quin fred!!

Quan vam tornar a Castelló ja feia una setmana que estavem de vacances... i que vacances em vaig pegar!! Vaig estar molts dies anant a Almassora ja que, després d'un any de paró perquè el bateria i un dels guitarristes estaven d'erasmus, "die Borts" es van tornar a reunir per a reapareixer, amb més energia i qualitat que mai, a finals d'agost en un gran concert a la platja d'Almassora. Ens vam passar tot l'estiu preparant i assatjant nous temes per a eixe concert i per a una petita gira que vam realitzar al setembre per Alemanya. Eixe estiu, aprofitant un descans de "die Borts", vaig anar a Praha amb la meua familia i em va agradar tant que ja estic pensant quan podré tornar.

En 2009 les dos noticies que més portades i hores de televisió van ocupar van ser l'aparició d'una nova grip, la grip del porc, i el 25 de juny la mort de Michael Jackson. Si ens fixem en l'esport una de les noticies més importants a nivell mundial va ser el 16 d'agost, el jamaicà Usain Bolt va batre el rècord del món dels 100 metres llisos amb una marca de 9,58 segons, en el Campionat Mundial celebrat a Berlin, Alemanya, com corre el tio tu!! Aquest any el F.C.Barcelona va guanyar sis campionats!!!

Molt propera, del 7 al 18 de decembre, trobem la XV Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic, que com sempre passa quan es reuneixen molts polítics, no és va aclarir res!!

CRÒNIQUES DE L'ESO - 3r D'ESO

CURS 2007/2008

Tercer any d'institut, continuava en la mateixa gent de 2n, tot anava molt bé fins que a finals de decembre de 2007 jugant a rugby en la classe d'educació física un company meu, sen se voler, em va pegar una patada a la mà i me l'ha va trencar. Aquest fet és allò que més recorde d'aquell curs, ja que vaig estar un mes i tres setmanes amb la mà enguinxada i no vaig poder anar al viatge a la neu. La mà trencada va ser la dreta llavors vaig fer molts examens oralment i els deures els feia com podia amb l'esquerra.

Però aquest fet no va afectar tan sols a la meua vida d'estudiant, si no també em va afectar com a músic. En aquells moments jo anava a classes de guitarra i clarinet i acabava d'entrar,com a baixista, en el meu grup, die Borts. Llavors trencar-me la mà suposà un paró de dos mesos, quasi tres, en les classes, assatjos, concerts... Quan em vaig recuperar per complet havia de recuperar moltes hores d'assaig perdudes i no tenia quasi temps, això em va portar a decidir que debia deixar-me un dels tres instruments i l'elegit va ser el clarinet. Poc a poc i treballant molt vaig aconseguir recuperar l'habilitat que tenia i en la Magdalena de 2008 vaig reapareixer en un concert de die Borts a la plaça Fadrell.

A l'estiu del 2008 la meua familia i jo vam anar a una boda, si no recorde mal va ser el 17 de juliol i va fer molt bon dia. Recorde que aquell dia vaig gaudir molt, menjant, bebent i ballant sense descans.

Quant a les noticies d'aquell curs una de les més importants va ser el 9 de març de 2008 quan el PSOE va guanyar les eleccions generals per segona vegada consecutiva. També recorde que en l'estiu del 2008 exactament el 20 d'agost un vol de la companyia espanyola Spanair es va estrellar, al poc temps de despegar, morint 154 persones, jo estava de vacances a Benicàssim. Però la noticia més important a nivell mundial sens cap dubte va ser l'elecció de Barack Obama, el 4 de novembre, com el primer president afroamericà en la història dels Estats Units.

CRÒNIQUES DE L'ESO - 2n D'ESO

CURS 2006/2007

El principi d'aquest curs el recorde perfectament perquè quan sols portava una setmana anant a classe em van posar ortodoncia, però va ser un curs molt divertit ja que cada assignatura la realitzavem en una aula diferent, llavors a cada canvi de classe sempre ens trobavem en algún amic o amiga i feiem la xarradeta. També recorde que en 2n des de direcció van fer canvis en les persones de cada classe i gràcies a eixos canvis jo vaig coneixer a Paula Recacha i a Rosanna Garzó, hui amigues meues!! Però aquest curs sempre el recordaré pel viatge a Castella-Lleó, per la quantitat de ciutats i pobles que vam visitar i per tot el que vam riure.

Aquell curs va ser l'any en el que la meua germana es va graduar, tota la familia vam anar a la festa. Una vegada superada la selectivitat, notablement, per part de la meua germana, jo havent finalitzat les classes i els meus pares de vacances ens vam anar tots junts de viatge a Roma. Vam passar una calor increible, però va mereixer la pena. En general va ser un estiu fantàstic, calurós, però fantàstic!!

Si ens fixem en les notícies més importants del 2006 topetem la visita del Papa Benet XVI, el 8 de juliol, a València, una visiteta que ens va eixir molt cara... La mort de Rocío Jurado l'1 de juny a Madrid o que la selecció nacional de basquet, el 3 de setembre, es proclamà campiona del món per primera vegada en la seva història.

L'any següent, 2007, va ser prou trist ja que van succeir molts fets negatius tant a nivell nacional com a nivell mundial. Per exemple el 3 de maig de 2007 en Portugal, com tots sabem, es va produir la desaparició de Madeleine McCann una noticia que actualment encara es recordada en alguns telediaris. Tristament el 5 de juny de 2007, després d'un llerg temps sense actuar ETA va matar a dos ciutadans equatorians en l'atentat a l'aeroport de Barajas, en Madrid, jo feia dues setmanes que havia estat allí. Una altra trista notícia, aquesta a nivell internacional, que vam conèixer el 27 de decembre d'aquell mateix any va ser l'assasinat de Benazir Bhutto ex-primera ministra de Pakistan i líder de l'opocició, a mi aquest fet em va pillar en Taüll, de viatge amb la meua família.

CRÒNIQUES DE L'ESO - 1r D'ESO

CURS 2005/2006

Aquest va ser un curs molt important per moltes coses, però principalment perquè va ser el meu primer any d'institut. El meu i el de tots els meus amics i amigues clar, i dic això perquè recorde que en eixe curs vaig conèixer a moltes persones que poc a poc han anat convertint-se en els meus amics i amigues. Amb ells recorde que vaig anar a moltes excursions. D'aquestes les millors van ser el dia a Portaventura i el cap de setmana a Alarcón, encara recorde aquelles habitacions plenetes de gent i de roba pel terra...

El primer curs d'institut, tant a nivell personal com a nivell educatiu, va ser molt gratificant. Però encara recorde aquell trist dia en el qual vaig dir a la meua familia que no podia seguir amb l'esport i amb la música alhora, i que anava a deixar-me l'esport per a decicar-me exclusivament a la música. Aquest va ser un dels fets més tristos per a mi i per a la meua familia, d'aquells anys la resta d'esdeveniments van ser molt positius. Un dels més bonics del 2005 va ser la vinguda al món de la meua cosineta Lledó i en 2006 el 80é aniversari del meu avi Pasqual.

Castelló recorda tristament el 2005 perquè va ser l'any, exactament el 6 de febrer de 2005, en que a Todolella van morir 18 persones per inhalació de monòxid de carboni. A nivell nacional la noticia que més es va repetir a les televisions, martiritzant el meu cap, va ser la del naixement de Leonor, la filla del príncep Felip i la princesa Letizia, al octubre d'aquell any. A nivell mundial una de les noticies més importants va ser la mort del papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, en eixos moments recorde que jo estava de viatge a Zamora amb la meva familia.

Un dels esdeveniments més importants per als músics, com jo, l'any 2006 va ser el 250é aniversari del naixement del compositor austríac Mozart. L'1 de gener d'eixe mateix any va entrar en vigor la llei antitabac, que actualment ja volen reformar. El 17 de maig de 2006 va ser un gran dia per a tots els culés, el Barça va guanyar la 2a copa d'Europa enfront de l'Arsenal a París... Al dia següent va ser un dels dies que més feliç vaig anar a l'institut, perquè evidentment, SÓC CULÉ!!

BAIX

Guitarra, piano, saxo, bateria... i el baix?, quin és eixe instrument?, qui el toca?

Tot el món coneix al guitarrista d'aquell grup o al bateria d'aquell altre però... qui coneix a un baixista? si aquests no serveixen per a res!!

Si ets una de les persones d'aquest món que pensa això t'he de dir, amb tot el meu respete, que estàs molt equivocat, perquè el baix és la part esencial d'un grup. Base rítmica i a la vegada melòdica, encara que les persones i a voltes els colegues no ho sapien apreciar.

A part de no ser conegut i normalment sentir-se rebutjat, quin baixista no ha sigut víctima d'un fàcil i típic acudit?

Baixista: "Jo toque el baix"

Graciós: "Jo el alt!!" ..o aquell que diu: "Jo sóc el baixista" i el gracioset diu: "Es nota, eres baixet"

Sols afegiré una cosa més: PER PUJAR, CAL ESTAR BAIX!!

LLETRA DE BATALLA

Jo, Sònia Montoya Barberà, com a baixista del famosissim grup "die Borts" i millor músic de tot Castelló et desafie a tu, Carla Cazador Roig, millor dolçainera de la Pobla Tornesa.

Fa uns anys, quan els meus pares m'apuntaren, per a complaure la meva voluntat, a música, els vaig prometre que algun dia venceria a aquella persona que ells consideraren com a millor professional en l'art de la música.

Una vegada coneguda l'opinió dels meus honorables pares, he decidit reptar-te en una batalla musical a tota ultrança.

Tocarem durant tres dies sansers sense descans, el lloc i els dies tu els triaras ja que eres la reptada. Aquella que aconseguisca tocar els tres dies sense parar serà la guanyadora, sent així l'artista amb més prestigi i honor de la provincia.

el diari de TIRANT LO BLANC capítols: XII - XIII - XIV

En aquests tres capítols ens adonem de lo enamorats que estan Tirant i Carmesina i de la confiansa infinita que tenen posada l'un en l'altre. Tirant no és creu res d'allò que li diuen si no ho veu amb els seus propis ulls i Carmesina sap i coneix els valors que té Tirant com a home i bon cavaller, sempre fidel a la seva estimada.

D'aquests capítols una de les coses que més m'ha sorprés ha sigut la personalitat de la Viuda Reposada, no m'haguera esperat mai que fora així de malvada i envejosa. Aquestes situacions en les quals hi ha un personatge que, mentin a la resta, mareja prou la història em posen molt nerviosa i no em solen agradar. Per sort en aquesta ocasió tot es descobreix i acaba sabent-se la veritat.

el diari de TIRANT LO BLANC capítols: X - XI

En aquests capítols tornen les dures i llargues lluites entre els moros i cristians. Ara la batalla es produeix en la mar i com en la resta de guerres en les quals han participat els cristians, en surten guanyant, sempre dirigits pel gran Capità, Tirant, que en aquesta ocasió resulta ferit però no de mort. D'aquests capítols, m'ha sorpres que Tirant mostra tindre sentiments i valors cavallerescs quan perdona la vida a aquells que considera que no mereixen encara la mort, com per exemple quan perdona la mort al Gran Caramany i al rei de la sobirana Índia.

el diari de TIRANT LO BLANC capítols: VIII - IX

Aquests dos capítols, més amorosos que de guerra, m'han agradat molt perquè apareix Plaerdemavida, un personatge amb molta imaginació que li dona molt de joc i ritme a l'història. Amb gran ingeni s'assabenta de tot allò que ocorre al seu voltant.

el diari de TIRANT LO BLANC capítols: IV-V-VI-VII

Aquests quatre capítols són de guerra. En ells es narren grans i violentes batalles entre els moros i els cristians, capitanejats pel Tirant, de les quals sempre n'ix victorios aquest.

Allò que més m'ha sorpres en aquests capítols ha sigut les grans xifres de cavallers que lluiten i moren en cada batalla, sempre seguint un ordre de formació marcat pel Capità.

El que menys m'ha agradat fins ara és que en els capítols de guerra el ritme de la historia és molt més lent, per al meu gust un poc aborrits i massa violents.

el diari de TIRANT LO BLANC capítols: I - II - III

Els principals fets, en la meua opinió, que han ocorregut en aquests capítols han sigut aquestos: Tirant s'ha enamorat de Carmesina i l'hi ho ha confesat, però ara, Tirant, se n'ha d'anar a la guerra.

Allò que més m'ha sorpres ha sigut les mostres de cortesia, de respecte juntament amb bells aquest de protocolque es fan entre cavallers i nobles. Com per exemple besar la mà. Si besaven dins era senyal d'amor, però si besaven fora era senyal de senyoria.