Llorens de Sardenya era un dels nobles més importants de Girona. Aquest vivia amb la seua esposa, Na Dolça, en un majestuós Castell rodejat de grans extensions de camps i terres.
El gran castell també estava hàbitat pels tres amics més fidels den Llorens, per les esposes d’aquests amics, pels serfs i per Lluch vassall i trobador de la cort den Llorens.
Lluch era el més jove i atractiu dels vassalls, però aquest sols tenia ulls per a una dona, Na Dolça. El jove estava bojament enamorat de la bonica i també jove dona del senyor Sardenya. Cada vers que escrivia ho feia pensant en ella, en la seva pell perfecta, els seus brillants ulls, en el somriure perfecte que es dibuixava en la seva cara i ella ho sabia. Na Dolça sabia que Lluch l’estimava, perquè aquest havia anat a vore-la més d’un dia, més d’una nit i encara que mai li ho havia dit, ella també estava enamorada.
Una nit freda d’hivern, Lluch caminava prop de l’habitació de la seva estimada quan va sentir una fina i melosa veu que el cridava. Era ella, Na Dolça el cridava. Quan el jove tractava d’apropar-se a ella, el va veure Joan Cavaller, un dels amics fidels den Llorens. Aquest va continuar com si no hagués vist res llavors Lluch, confiat, va poder arribar fins a Dolça. Ell ràpidament li va dir que la estimava i que si fera falta donaria la seva vida per ella. Na Dolça al sentir això, no es va poder resistir i li va confessar que ella també l’estimava. En eixe moment va aparèixer Llorens. Llavors Na Dolça, per primer cop, va agafar molt fort de la mà al seu vertader estimat en Lluch. Aquest en sentir com la suau pell de Na Dolça acaronava la seva mà va començar a tremolar.
El gran castell també estava hàbitat pels tres amics més fidels den Llorens, per les esposes d’aquests amics, pels serfs i per Lluch vassall i trobador de la cort den Llorens.
Lluch era el més jove i atractiu dels vassalls, però aquest sols tenia ulls per a una dona, Na Dolça. El jove estava bojament enamorat de la bonica i també jove dona del senyor Sardenya. Cada vers que escrivia ho feia pensant en ella, en la seva pell perfecta, els seus brillants ulls, en el somriure perfecte que es dibuixava en la seva cara i ella ho sabia. Na Dolça sabia que Lluch l’estimava, perquè aquest havia anat a vore-la més d’un dia, més d’una nit i encara que mai li ho havia dit, ella també estava enamorada.
Una nit freda d’hivern, Lluch caminava prop de l’habitació de la seva estimada quan va sentir una fina i melosa veu que el cridava. Era ella, Na Dolça el cridava. Quan el jove tractava d’apropar-se a ella, el va veure Joan Cavaller, un dels amics fidels den Llorens. Aquest va continuar com si no hagués vist res llavors Lluch, confiat, va poder arribar fins a Dolça. Ell ràpidament li va dir que la estimava i que si fera falta donaria la seva vida per ella. Na Dolça al sentir això, no es va poder resistir i li va confessar que ella també l’estimava. En eixe moment va aparèixer Llorens. Llavors Na Dolça, per primer cop, va agafar molt fort de la mà al seu vertader estimat en Lluch. Aquest en sentir com la suau pell de Na Dolça acaronava la seva mà va començar a tremolar.
El senyor del Castell en veure allò va començar a córrer cap a Lluch amb una espasa en la mà, però un segon abans que aquesta s’enfonsara en el cos del jove vassall , Na Dolça es va posar davant d’ell, l’espasa es va enfonsar en el seu pit i la jove va caure al terra. Lluch li va treure ràpidament l’espasa, la dama encara respirava. Fent un gran esforç, Dolça li va dir a Lluch que l’estimava. En sentir-la Lluch es va llançar al terra, la va agafar de la mà i es va enfonsar fins la mort l’espasa que li havia llevat la vida a la seva estimada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada