ESCOLASTICISME: El mètode escolàstic, que s’elabora amb l’objectiu primari de ser un instrument didàctic, aconsegueix el seu ple desenvolupament formal amb l’arribada de les universitats medievals, entre els segles XII i XIII. Els instruments fonamentals eren la lectio (lectura de textos) i la disputatio (discussió pública). En les facultats de dret els textos llegits eren els decrets imperials, el Decret de Graciano, les decreta’ls, etc.; en les facultats de medicina es llegien sobretot textos d'Avicenna i Averrois i textos antics; en les facultats d’arts, convertides en el s. XIII en facultats de filosofia, es van llegir i van comentar de forma creixent textos de les obres lògiques i físiques d’Aristòtil; en les facultats de teologia, els textos procedien de la Bíblia, d’obres dels Pares de l’Església i de les col·leccions de sentències crides Llibres de les sentències.
Els escolàstics llegien aquests textos, discutien sobre ells i predicaven sobre ells. La lectura comentada de textos va donar origen a les glosses literals i als Comentaris sobre els llibres de les sentències.
Els escolàstics llegien aquests textos, discutien sobre ells i predicaven sobre ells. La lectura comentada de textos va donar origen a les glosses literals i als Comentaris sobre els llibres de les sentències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada