CATALUNYA NOVA

CATALUNYA NOVA: Catalunya Nova és una denominació aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa.
Els límits entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella es troben a les serres a l'oest que separen la conca del Llobregat de les de l'Anoia i del Segre. Correspon, aproximadament, a l'àrea dialectal del català occidental, més el Camp de Tarragona.
La denominació va sorgir al segle XIII per distingir les diferents aplicacions del dret consuetudinari, amb un sistema feudal més arrelat a la Catalunya Vella que la Nova. Per facilitar la repoblació de la Catalunya Nova es van concedir uns furs i uns incentius ben diferents del sistema feudal arrelat a la Catalunya Vella. Modernament, les dues denominacions s'utilitzen en sentit geogràfic.

OCCITÀNIA

OCCITÀNIA: Occitània (en occità Occitània) és un país i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana. Comprèn bona part del terç sud de l'estat francès, la Vall d'Aran (al Principat de Catalunya), les Valls Occitanes (del Piemont, a Itàlia) i Mònaco.
Aquesta designació no és exempta de polèmiques i no l'accepta tothom per raons polítiques, adduint l'absència (relativa) de tradició històrica. En canvi l'adjectiu occità com a definició identitària ha assolit certa normalitat d'ús a tot l'àmbit lingüístic i també a la resta de l'estat francès.

FEUDALISME

FEUDALISME: El feudalisme (segles XI-XIII) és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.

ORDES FRANCISCANS

ORDES FRANCISCANS: S'anomena família franciscana és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís. Tenen el seu origen en l'orde mendicant fundat per Francesc d'Assís l'any 1208.
Els franciscans creuen en la pobresa de Crist i, per tant, la pobresa ha de ser l'eix de la vida de cada persona i de la comunitat com a tal, tot i que a la mort de Sant Francesc d'Assís l'any 1226 es produïren diverses escissions sobre el rigor amb què s'havia d'interpretar.

SANT FRANCESC D'ASSÍS

SANT FRANCESC D'ASSÍS: Sant Francesc d'Assís (en italià Francesco d'Assisi) (Assís, Itàlia, 1181/1182 - 3 d'octubre de 1226), és un sant italià que va fundar l'orde franciscà i un segon orde, femení, conegut com el de les Germanes Clarisses. A més, és un dels primers autors literaris que fa servir la llengua italiana.
Va ser canonitzat per l'Església Catòlica el 1228, i la seva festivitat se celebra el 4 d'octubre. En italià, és conegut també com il poverello d'Assisi ( 'el pobret d'Assís»). És el sant patró dels animals i el medi ambient.

AL-ÀNDALUS

AL-ÀNDALUS: Al-Àndalus o l'Àndalus (en àrab, الأندلس) és el territori de la Península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre el 711 i 1492.
El nom tradicionalment s'havia escrit Al-Andalus, però actualment s'opta per la forma al-Àndalus que reprodueix la pronúncia àrab clàssica o Alandalús o al-Andalús segons la pronúncia en àrab andalusí. Alguns autors, opten, a més, per l'eliminació de l'article àrab al-, tot recomanant, aleshores, l'ús de l'article català el (de la mateixa manera que del terme àrab al-Màghrib deriva el topònim el Màgrib o el Magrib).

ESCOLASTICISME

ESCOLASTICISME: El mètode escolàstic, que s’elabora amb l’objectiu primari de ser un instrument didàctic, aconsegueix el seu ple desenvolupament formal amb l’arribada de les universitats medievals, entre els segles XII i XIII. Els instruments fonamentals eren la lectio (lectura de textos) i la disputatio (discussió pública). En les facultats de dret els textos llegits eren els decrets imperials, el Decret de Graciano, les decreta’ls, etc.; en les facultats de medicina es llegien sobretot textos d'Avicenna i Averrois i textos antics; en les facultats d’arts, convertides en el s. XIII en facultats de filosofia, es van llegir i van comentar de forma creixent textos de les obres lògiques i físiques d’Aristòtil; en les facultats de teologia, els textos procedien de la Bíblia, d’obres dels Pares de l’Església i de les col·leccions de sentències crides Llibres de les sentències.
Els escolàstics llegien aquests textos, discutien sobre ells i predicaven sobre ells. La lectura comentada de textos va donar origen a les glosses literals i als Comentaris sobre els llibres de les sentències.

CISMA D'ORIENT

GRAN CISMA D'ORIENT: El Gran Cisma d'Orient és l'esdeveniment que va dividir l'església cristiana que acceptava la doctrina del Concili de Calcedònia, en el cristianisme catòlic romà occidental i el cristianisme ortodox de l'est. Normalment, la data de la divisió és considerada l'any 1054, quan el papa Lleó IX i el patriarca Miquel I es van excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un període extens d'allunyament entre les dues esglésies. La causa principal del cisma fou la disputa sobre l'autoritat papal.

BATALLA DE MURET

BATALLA DE MURET: La Batalla de Muret (Murèth en occità) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.

CROADA ALBIGESA

CROADA ALBIGESA: La croada albigesa va ser una campanya militar iniciada per l'església catòlica per eliminar el catarisme a Occitània.

CORONA D'ARAGÓ

CORONA D'ARAGÓ: La Corona d'Aragó, denominada en català preferentment com a Corona Catalanoaragonesa o Confederació Catalanoaragonesa, va ser l'entitat política nascuda de la unió dinàstica reial (1137) entre el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Aragó com els comtats catalans i, més tard, les seves conquestes i incorporacions. En termes contemporanis, funcionava més com una confederació política que no pas com un estat unitari.

RAMON BERENGUER

RAMON BERENGUER: Ramon Berenguer I, dit el Vell ( v 1023 - 1076 ), Comte de Barcelona i Girona (1035-1076) i Comte d'Osona (1054-1076) i Comte de Carcassona i Rasès (1067-1076).